Gats negres, falsos mites i creences

Els gats negres solen tenir l'estigma injust de portar mala sort, a més d'altres falses creences associades al seu color de pèl. Això provoca que el seu índex d'adopció sigui menor que el de gats d'altres colors i que no siguin tan apreciats. Per això, volem donar-te una sèrie de bones raons per les quals un gat negre pot ser l'animal de companyia perfecte.

Porten mala sort els gats negres?

Avui dia encara existeix la superstició que diu que el gat negre està relacionat amb la sort. De fet, al nostre país, així com a la resta d'Europa continental i Estats Units, creuar-te amb un gat negre és vist com una mala senyal. Tanmateix, a la Gran Bretanya és sinònim de bona sort. Està clar que aquesta superstició depèn molt de cadascú, però sí que és cert que moltes persones creuen en aquesta desafortunada fama que acompanya al gat negre. (Morris, 2010).

Sense anar gaire lluny, diuen que el propietari d'un restaurant al sud de Nàpols va veure un gat negre creuant la carretera davant del seu cotxe quan tornava a casa de nit. De seguida va estacionar al costat de la ruta perquè no volia continuar el trajecte llevat que el gat tornés per desfer la mala sort. Poc després va arribar la policia i li van preguntar què feia allà aparcat a aquelles hores de la nit. Quan va explicar les seves raons, els agents i ell es van deixar emportar per la superstició i van esperar que el gat tornés. (Morris, 2010).

Són fàcils d'adoptar?

Creguem o no en aquesta superstició, el que sí és cert és que el fet de ser de color negre no afavoreix els gats pel que fa a les adopcions. Existeixen diversos estudis que suggereixen que el color no és important a l'hora d'escollir un animal de companyia d'un refugi (Podberscek i Blackshaw, 1988), però la realitat és que als gats negres i marrons els adopten menys que als que tenen un pelatge més clar, ja siguin blancs, colorpoint o grisos (Lepper et al., 2002). I encara que finalment els adoptin, solen passar més temps al refugi abans de ser escollits, fins i tot quan són gatets (Kogan et al., 2013; Brown i Morgan, 2015).

La dificultat per ser adoptat relacionada amb el color fosc no és una cosa exclusiva dels gats, també afecta als gossos, fins al punt de parlar de la "síndrome del gos negre" (Kogan et al., 2013). Així que, a part de les supersticions, també es creu que el color negre podria afegir traves a l'adopció perquè és molt complicat de fotografiar. Moltes protectores pengen imatges a internet per anunciar els animals que tenen a disposició (Kogan et al., 2013) i els animals de pelatge negre hi surten desafavorits per les problemàtiques a l'hora de retratar-los.

Consells. La fotògrafa Casey Elise Christopher va desmitificar la creença segons la qual els gats negres són difícils de fotografiar. La seva sèrie de retrats de gats negres de l'oest de Los Angeles va servir per conscienciar dels baixos índexs d'adopció i dels alts índexs d'eutanàsia que pateixen aquests animals a la ciutat.

Consells. A Gran Bretanya i a Irlanda del Nord existeix el dia del gat negre. Se celebra cada 27 d'octubre i és una forma d'homenatjar aquest felí, que provoca tants sentiments contraposats, i així afavorir la seva adopció.

Influeix el color negre en el caràcter dels gats?

Les tendències de comportament d'un animal depenen de molts factors i un d'ells és la seva genètica. És per això, per exemple, que els gats siamesos demanen més atenció i vocalitzen més que altres races i que alguns problemes de conducta són més freqüents entre els gats de certes races (Turner i Bateson, 2000).

Tenint en compte que la genètica pot ser important a l'hora de determinar el comportament d'un animal, molts autors suggereixen que els gats tenen a la seva genètica l'al·lel non-agouti, que sovint es correspon al pelatge de color negre (Elzirik et al., 2013), tenen més tendències gregàries i es mostren més tolerants amb la presència d'altres gats. En canvi, els gats amb l'al·lel agouti, segons un estudi recent, mostren més tendències agressives cap a altres gats (Wilhelmy, et al. 2016).

L'actitud més tolerant dels gats amb al·lel non-agouti els permetria adaptar-se amb més facilitat a condicions de sobrepoblació, que es donen sovint a les ciutats (Robinson, 1977; Todd, 1977) i que podrien explicar per què hi ha molts gats amb aquesta genètica a les grans urbs (Lloyd i Todd, 1989). De fet, a les ciutats, els gats que tenen més èxit reproductiu i que, per tant, tenen més possibilitats de transmetre la seva informació genètica solen trobar-se entre els més tolerants amb la presència d'altres mascles.

La raó és que els que són més agressius cap a altres gats dediquen més temps als enfrontaments que a les tasques reproductives (Natoli i De Vito, 1991), mentre que els més tolerants esperen asseguts el seu torn per poder copular amb una gata en zel. Tanmateix, encara no hi ha estudis que confirmin si la suposada tolerància superior cap als seus congèneres es deu al fet de posseir l'al·lel non-agouti.

Consells. L'al·lel agouti que es troba avui dia a la genètica dels gats domèstics amb un patró tigrat al pèl procedeix de la genètica del gat salvatge africà, l'ancestre dels nostres gats. La seva presència determina l'alternança de bandes de color clar i més fosc a cada pèl. L'al·lel non-agouti ha aparegut gràcies a una mutació de l'al·lel agouti i la seva presència determina colors sòlids al pelatge com, per exemple, tot negre o tot gris. Malgrat això, als gats de color taronja o crema amb l'al·lel non-agouti això no passa i encara es pot veure un patró tigrat al pelatge.

Amb tot, sí que existeixen estudis sobre la relació entre el color del pelatge i les tendències agressives dels gats cap a les persones en tres situacions diferents: en el dia a dia, a una clínica veterinària i durant algunes manipulacions, com un càstig, una sessió de carícies o de pentinat (Stelow et al., 2015).

Els resultats mostren que, en general, els gats que els propietaris han descrit com a més agressius han sigut les femelles de dos o tres colors (tortuga, calicó i torbie), els gats de pèl blanc i negre (sobretot els mascles) i els de pèl blanc i gris, mentre que els gats negre no han destacat com a gats amb tendències agressives en cap d'aquestes situacions.

Això no obstant, en tractar-se d'una enquesta en comptes d'una valoració directa de la conducta dels gats, els seus resultats es poden veure afectats pels criteris de valoració de cada propietari, de manera que abans d'afirmar una relació tan clara entre el color del pèl i el temperament caldrien més estudis. De fet, s'ha comparat en un test la reacció de gats de colors sòlids amb la de gats del mateix color però amb taques blanques i no s'han detectat relacions entre el color del pelatge i el temperament (Munera, 2010).

Consells. Un estudi dut a terme amb 84 gatets de raça British shorthair ha revelat que els felins de color vermell, crema i tortuga triguen més a tranquil·litzar-se durant la manipulació per part d'un desconegut i fan més intents d'escapar que els gatets d'altres colors (Mendl i Harcourt, 2000).

No hi ha, per tant, una resposta definitiva a si existeix una relació entre el color del pelatge del gat i el seu temperament però sí algunes hipòtesis sobre el per què podria existir aquesta relació. Segons la primera d'elles, pot existir una relació entre el color del pèl i el temperament, ja que el pigment de pell i pèl, anomenat melanina, i algunes substàncies que regulen l'activitat del sistema nerviós, com la dopamina, tenen un precursor en comú (Hemmer, 1990). Així doncs, els gens que regulen la producció i l'ús d'aquest precursor comú podrien afectar tant a l'activitat nerviosa i al comportament com a la coloració del pelatge de l'animal.

Segons una altra hipòtesi, la relació podria ser d'una altra naturalesa: als cromosomes de l'animal, és a dir, les estructures que contenen la seva informació genètica, els gens relatius al color del pelatge es podrien trobar a prop dels que controlen algunes funcions del sistema nerviós, de manera que, per proximitat, és molt probable que s'heretin junts. Aquest és el tipus de relació que s'ha trobat entre el color blanc del pelatge dels gats i una probabilitat més gran de patir sordesa a una o totes dues orelles (Hemmer, 1990).

7 beneficis de tenir un gat

Tot i que, per la raó que sigui, moltes persones poden dubtar davant la possibilitat d'adoptar un gat negre, la veritat és que aquests felins, gràcies també a una bona socialització i educació, poden arribar a ser l'animal de companyia ideal. Aleshores, per què no donar-los una possibilitat? A més, siguin del color que siguin t'aporten moltes coses bones com, per exemple:

1. Si tens fills tindran menys possibilitats de patir al·lèrgies i asma, ja que solen desenvolupar tolerància immunològica als gats.

2. A més, els felins són un suport molt important quan passem per moments dolents. Sabies que un 67% dels propietaris afirmen que el seu gat sempre és amb ells quan ho necessiten?

3. També ens permeten mantenir la nostra salut en bona forma, ja que els gats ens ajuden a alleugerir l'estrès i a mitigar els símptomes negatius d'estats de malestar psicològic.

4. El fet de tenir gat s'associa amb menys risc cardiovascular. La raó és que els propietaris d'aquest animal acostumen a tenir nivells més baixos de pressió sanguínia i de triglicèrids i el seu cor respon millor en situacions d'estrès.

5. Els felins també ens ajuden a millorar el nostre estat físic pel que fa a salut cardiovascular i mental.

6. La companyia que ens proporcionen és incomparable, de fet, un 83% dels propietaris declaren que amb el seu gat se senten menys sols.

7. I, per últim però no menys important, exerceixen un efecte molt positiu als nostres nivells de benestar, perquè el simple fet d'observar als gats ens alegra i ens fa bé.

Bibliografia

• Brown, W.P., Morgan, K.T., 2015. Age, Breed Designation, Coat Color, and Coat Pattern Influenced the Length of Stay of Cats at a No-Kill Shelter. Journal of Applied Animal Welfare Science 18(2), 169-180.
• Eizirik, E., Yuhki, N., Johnson, W.E., Menotti-Raymond, M., Hannah, S.S., O'Brien, S.J., 2003. Molecular genetics and evolution of melanism in the cat family. Curr. Biol. 13, 448–453.
• Hemmer, H., 1990. Domestication: the decline of environmental appreciation. Cambridge University Press.
• Kogan, L. R., Schoenfeld-Tacher, R., & Hellyer, P. W. (2013). Cats in animal shelters: Exploring the common perception that black cats take longer to adopt. Open Veterinary Science Journal, 7, 18–22.
• Lepper, M. K., Kass, P. H., & Hart, L. A. (2002). Prediction of adoption versus euthanasia among dogs and cats in a California animal shelter. Journal of Applied Animal Welfare Science, 5, 29–42.
• Lloyd, A.T., Todd, N.B., 1989. Domestic cat gene frequencies. Tetrahedron Publications.
• Mendl, M., Harcourt, R., 2000. Individuality in the domestic cat: origins, development and stability. En: D.C. Turner, P. Bateson (Eds.) The Domestic Cat: The Biology of its Behavior - 2nd ed., Cambridge University Press, p.47–64.
• Morris, D., 2010. Observe a su gato. Plaza & Janes, 13-14.
• Munera, J., 2010. Domestic cats. Coat color and personality. Honor's Thesis. New Colleg of Florida, USA.
• Natoli, E., De Vito, E., 1991. Agonistic behaviour, dominance rank and copulatory success in a large multimale feral cat, Felis catus l., clony in central Rome. Animal Behaviour 42, 227-241.
• Podberscek, A.L., Blackshaw, J. K. (1988). Reasons for liking and choosing a cat as a pet. Australian Veterinary Journal, 65, 332–333.
• Robinson, R., 1977. Genetics por cat breeders. Pergamon Press.
• Stelow, E.A., Bain, M.J., Kass, P.H., 2015. The Relationship Between Coat Color and Aggressive Behaviors in the Domestic Cat. Journal of Applied Animal Welfare Science, 1-15.
• Todd, N.B., 1977. Cats and commerce. Scientific American 237(5), 100-107.
• Turner, D. C., Bateson, P., 2000. The domestic cat: The biology of its behaviour - 2nd ed. Cambridge University Press.
• Wilhelmy, et al. 2016. Behavioral associations with breed, coat type, and eye color in single-breed cats. Journal of Veterinary Behavior: Clinical Applications and Research 13, 80–87.