Els beneficis de conviure amb animals

La relació entre els humans i els seus animals de companyia, especialment gossos i gats, ha evolucionat fins al punt de considerar-los un membre més de la família. Al llarg de les darreres dècades, ha crescut el nombre de llars que inclouen aquests animals, cosa que fa plantejar-se la pregunta: què és el que fa tan especial la companyia d'un gos o un gat?
 
Diversos estudis científics han intentat respondre aquesta pregunta durant els darrers 50 anys, analitzant el vincle entre humans i animals des de perspectives com la psicologia, sociologia i biologia. Avui en dia, els mitjans de comunicació solen mencionar els beneficis d'aquest vincle, que ja no es veu com un fenomen recent o marginal, sinó com un aspecte rellevant a la vida de moltes persones.

Una qüestió de química

Un dels descobriments més importants és com la interacció amb els animals afecta el nostre cervell. Simplement, quan mirem el nostre gos o gat es desencadenen respostes neuroquímiques que generen benestar. L'alliberació d'oxitocina, una hormona relacionada amb la creació de vincles socials, és una de les principals responsables d'aquesta sensació. Altres químics com la dopamina i les endorfines, que activen els centres del plaer, també hi juguen un paper fonamental. Aquesta combinació fa que interactuar amb el nostre gos o gat sigui relaxant i beneficiós, tant físicament com mentalment. El professor Aubrey Fine, de la Universitat Estatal Politècnica de Califòrnia, compara aquest efecte amb el d'un "SPA biològic" que ens ajuda a sentir-nos millor.

A més de la química cerebral, l'aparença i el comportament de gossos i gats, especialment en algunes races, juguen un paper important en la nostra atracció per ells. Les seves faccions i la seva actitud juganera activen els nostres instints per tenir cura d'ells, cosa que facilita una connexió emocional. Segons els professors Evan MacLean i Brian Hare de la Universitat de Duke, els gossos estan "dissenyats" per activar els mecanismes de vinculació afectiva que els humans fem servir entre nosaltres.

Un vincle de fa milers d'anys, amb beneficis físics i emocionals

Aquest vincle no és un fenomen recent. La domesticació ha reforçat la connexió entre humans i animals, amb proves arqueològiques que mostren que els humans van començar a conviure amb gossos fa aproximadament 30.000 anys i amb gats fa uns 12.000 anys. Aquests vincles emocionals amb els animals han sigut universals al llarg del temps i en diverses cultures.
 
Conviure amb animals no només genera una connexió emocional, sinó que també ofereix beneficis tangibles per a la nostra salut. Diversos estudis han demostrat que la seva companyia pot millorar la salut física i mental. Per exemple, investigacions pioneres han relacionat la convivència amb animals amb una pressió sanguínia més baixa, menys depressió i més sociabilitat. També s'ha observat que les persones que viuen amb animals solen necessitar menys visites al metge, cosa que suggereix una millora en el seu benestar general.

Més enllà dels beneficis físics, els nostres animals de companyia ens donen suport social, que és essencial per al benestar emocional. Sempre són presents, oferint proximitat emocional i contacte físic, cosa que els converteix en una valuosa font de suport. Aquest suport és particularment important en moments d'estrès o quan les xarxes socials humanes es troben debilitades. Conviure amb gossos o gats també facilita les nostres relacions amb altres persones: poden actuar com a catalitzadors socials, fomentant més interaccions i activitats entre les persones.

En resum, conviure amb un animal de companyia no només millora la nostra salut i benestar, sinó que també reforça la nostra capacitat per establir vincles socials. Els gossos i gats no només ens ofereixen la seva companyia, sinó que ens ajuden a viure una vida més humana i autèntica.

Referències bibliogràfiques

• Beetz, A., Uvnäs-Moberg, K., Julius, H., & Kotrschal, K. (2012). Psychosocial and psychophysiological effects of human-animal interactions: The possible role of oxytocin. Frontiers in Psychology, 3, 234. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2012.00234
• Bowen, J., Bulbena, A., & Fatjó, J. (2021). The Value of Companion Dogs as a Source of Social Support for Their Owners: Findings From a Pre-pandemic Representative Sample and a Convenience Sample Obtained During the COVID-19 Lockdown in Spain. Frontiers in Psychiatry, 12, 622060.
• Fatjó, J., & Bowen, J. (2023). Companion Animals in Times of Crisis: Contemporary Evidence from the COVID-19 Pandemic. In A. H. Fine, M. K. Mueller, Z. Y. Ng, A. M.
• Beck, & J. M. Peralta (Eds.), The Routledge International Handbook of Human-Animal Interactions and Anthrozoology. Routledge.
• Friedmann, E., Katcher, A. H., Lynch, J. J., & Thomas, S. A. (1980). Animal companions and one-year survival of patients after discharge from a coronary care unit. Public health reports (Washington, D.C. : 1974), 95(4), 307–312.
• Gray, P. B., & Young, S. M. (2011). Human-pet dynamics in cross-cultural perspective. Anthrozoös, 24(1), 17–30. https://doi.org/10.2752/175303711X12923300467285
• Headey, B., & Grabka, M. M. (2007). Pets and human health in Germany and Australia: National longitudinal results. Social Indicators Research, 80, 297–311. https://doi.org/10.1007/s11205-005-5072-z
• Jeannin, S., Gilbert, C., Amy, M., & Hausberger, M. (2017). Pet-directed speech draws adult dogs' attention more efficiently than adult-directed speech. Scientific Reports, 7, 4980. https://doi.org/10.1038/s41598-017-04671-z
• Kaminski, J., Waller, B. M., Diogo, R., Hartsone-Rose, A., & Burrows, A. M. (2019). Evolution of facial muscle anatomy in dogs. Proceedings of the National Academy of Sciences USA, 29, 14677–14681. https://doi.org/10.1073/pnas.1820653116
• MacLean, E. L., & Hare, B. (2015). Dogs hijack the human bonding pathway. Science, 348, 280-281. https://doi.org/10.1126/science.aab1200
• Nagasawa, M., et al. (2015). Oxytocin-gaze positive loop and the coevolution of human-dog bonds. Science, 348, 333-336. https://doi.org/10.1126/science.1261022
• Nilson, S. M., et al. (2022). Genetics of randomly bred cats support the cradle of cat domestication being in the Near East. Heredity, 129, 346–355. https://doi.org/10.1038/s41437-022-00568-4
• Paul, E., & Serpell, J. A. (1996). Obtaining a new pet dog: Effects on middle childhood children and their families. Applied Animal Behaviour Science, 47, 17–29. https://doi.org/10.1016/0168-1591(95)01007-6
• Range, F., & Marshall-Pescini, S. (2022). Comparing wolves and dogs: Current status and implications for human ‘self-domestication’. Trends in Cognitive Sciences, 26(4), 337–349. https://doi.org/10.1016/j.tics.2022.01.003
• Riggio, G., et al. (2022). Cat-Owner Relationship and Cat Behaviour: Effects of the COVID-19 Confinement and Implications for Feline Management. Veterinary Sciences, 9(7), 369.