5 passos per protegir la teva mascota en cas de pèrdua, extraviament o robatori

Posa-li el microxip. Només el 20 % dels animals que arriben a una protectora estan identificats amb el microxip, tot i que a Espanya és obligatori posar-lo. El microxip és un petit aparell de la mida d’un gra d’arròs que porta una seqüència numèrica única que es pot llegir gràcies a un lector específic i que, un cop col·locat sota la pell del coll, representa una mena de DNI per a mascotes. Es col·loca ràpidament i sense dolor i és molt més efectiu que un tatuatge. Un cop implantat, el número del microxip, juntament amb les dades del propietari i de la mascota, es registra a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia. El veterinari és l’encarregat d’implantar el microxip i fer els tràmits d’inscripció a l’Arxiu d’Identificació.

Cada comunitat té el seu propi arxiu, i tots els arxius, tret del de Melilla, formen part d’una xarxa informàtica que conté les dades de totes les mascotes identificades i registrades dins l’Estat espanyol. És l’anomenada Xarxa Espanyola d’Identificació d’Animals de Companyia (Red Española de Identificación de Animales de Compañía, REIAC: www.reiac.es), un sistema informàtic molt útil en cas de pèrdua de la mascota. A més, alguns arxius autonòmics estan connectats també amb l’EUROPETNET (www.europetnet.com), una xarxa d’associacions que permet trobar l’animal fins i tot en cas de pèrdua i extraviament mentre ets de viatge en alguns països europeus.

Consell: en els darrers anys, el temps mitjà de recuperació d’una mascota a Catalunya ha estat de menys d’un dia des de la comunicació de la seva desaparició. Tot i així, el temps de recuperació augmenta a 7-10 dies si la mascota no té el microxip i no està registrada a l’Arxiu d’Identificació oficial.

Inscriu-lo al cens municipal de la ciutat on resideixes. És un tràmit que se sol realitzar presencialment, però en alguns ajuntaments ja es pot fer per via telemàtica i, en alguns municipis, és el veterinari mateix qui s’encarrega de fer aquest tràmit. Informa’t al teu ajuntament per saber com fer-ho i quina documentació necessites. A més de ser obligatori, és una garantia més que trobaràs la teva mascota en cas de pèrdua.

Comunica al teu veterinari i a l’ajuntament qualsevol canvi en les teves dades, com ara un canvi de domicili o de telèfon. D’aquesta manera, les teves dades a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia i al cens municipal sempre estaran actualitzades i, si fos necessari, podran servir per localitzar-te i tornar-te la teva mascota.

Si et mudes a un altre municipi, hauràs d’inscriure la mascota al cens del nou municipi i sol·licitar-ne la baixa a l’anterior. A més, si et trasllades a una altra comunitat autònoma, hauràs de donar de baixa la teva mascota del registre d’identificació d’origen i donar-la d’alta al registre de destinació. Si el registre de la comunitat autònoma de destinació forma part de la Xarxa Espanyola d’Identificació d’Animals de Companyia, un veterinari col·legiat de la comunitat on has anat a viure farà tots dos tràmits alhora.

Posa-li un collaret i una xapa amb el seu nom i el teu telèfon de contacte. En alguns municipis, quan facis el cens de la mascota et lliuraran una xapa censal de l’animal amb el seu nom, el seu número d’identificació i el teu telèfon. Si canvies de telèfon, cal actualitzar la xapa. De vegades, un extraviament es pot resoldre en qüestió d’hores si algú aconsegueix localitzar-te per telèfon.

A més de les xapes oficials disponibles en alguns municipis, pots posar-li qualsevol altra xapa que et sembli adient. Les xapes més modernes porten un codi QR que es pot escanejar amb un telèfon intel·ligent i que proporciona tota la informació que has deixat per tal que et localitzin i t’avisin que la teva mascota s’ha perdut i ha estat trobada. A més, algunes xapes aprofiten la tecnologia GPS dels telèfons intel·ligents, de manera que, quan es llegeix el codi QR amb el mòbil, el propietari de la mascota rep un avís per correu electrònic o missatge de text que indica on es troba la mascota.

Per a mascotes amb tendència a escapar-se o perdre’s, pots anar més enllà de la xapa i el microxip. Al mercat existeixen collarets amb localitzadors GPS que permeten seguir els desplaçaments de la mascota des d’un receptor específic o des d’una connexió a Internet. Una alternativa són els dispositius que incorporen a l’interior una targeta telefònica i funcionen com si fossin un mòbil: si la mascota es perd fas una trucada al número de la seva targeta i el dispositiu que porta l’animal al collaret t’envia un missatge de text amb les coordenades on es troba la mascota, sempre que hi hagi cobertura mòbil. Cada cop hi ha més productes per evitar que les mascotes es perdin. Si cerques a Internet, estaràs al corrent de les darreres novetats per prevenir la pèrdua i l’extraviament de les mascotes.

En alguns casos, és fàcil evitar que la mascota s’escapi o desaparegui per altres motius. Pren mesures preventives i protegeix-la mantenint-la lligada amb la corretja, alçant la tanca del jardí, controlant portes i finestres, etc. Adoptar mesures preventives us pot evitar un mal tràngol tant a tu com a la teva mascota.

Informació complementària: “El primer estudi d’animals de companyia de Catalunya, Maig 2014”.