Els 8 sons principals del gos
En parlar dels sons dels gossos és fàcil pensar de seguida en els seus lladrucs, però les vocalitzacions dels gossos van molt més enllà dels lladrucs i inclouen gemecs, grunyits, sospirs i altres sons. En aquest article descobriràs els principals sons emesos pels gossos i et donarem pistes, per tal que la propera vegada que el teu gos digui alguna cosa, entenguis el seu missatge.
Però, abans de revisar les diferents vocalitzacions, ens agradaria aclarir un concepte fonamental sobre com es comuniquen els gossos: els seus sons no són com el nostre llenguatge o les nostres paraules, i no poden transmetre missatges amb tants matisos com ho podem fer nosaltres. Tot i això, els seus sons comuniquen quelcom molt important: ens informen sobre el seu estat emocional. Així que, si saps escoltar, pots saber com se sent el teu gos.
Los perros y las personas podemos llegar a ser muy parecidos, pero quizás no hemos dedicado el tiempo necesario para conocernos mejor mutuamente y darnos cuenta de ello.
El lladruc és el so més característic i versàtil dels gossos. Els gossos borden fins i tot més que els seus progenitors, els llops, que borden molt poc i principalment en situacions d'alerta. Els gossos, en canvi, borden quan la seva família i els seus petparents tornen a casa, quan estan jugant, quan estan excitats, quan s'han quedat sols, quan un desconegut s'acosta al seu territori, quan volen atencions, etc., i, depenent del context, el lladruc sona de manera diferent.
Per exemple, els gossos que borden quan un estrany pica a la porta o s'acosta al seu territori solen utilitzar lladrucs greus i aspres, de volum alt, prolongats en el temps i repetits amb un interval molt curt o fins i tot enllaçats l'un amb l'altre. Durant el joc els lladrucs són aguts, freqüents i presenten canvis en el to i el volum. Els lladrucs d'aïllament d'un gos que s'ha quedat sol també són aguts i varien en to i volum, però solen ser lladrucs més espaiats en el temps que els de joc.
Consell: Els lladrucs d'un gos de mida petita sempre sonen aguts: per estructura física no pot ser d'una altra manera, però si es coneix el gos i com borda en diverses situacions, és possible reconèixer lladrucs amb significats diferents.
Són sons aguts i suaus que els gossos utilitzen des de cadells i que poden tenir diferents sentits. Els gossos gemeguen per buscar atenció del propietari, durant el ritual de salutació, o com a senyal d'apaivagament en una interacció tensa amb un altre individu.
Els gossos gemeguen també quan estan espantats, ansiosos o senten frustració, per exemple, per haver estat tancats en una habitació, i poden gemegar fins i tot si tenen dolor.
El grinyol és una mena de crit agut emès en situacions de dolor físic o d'un ensurt sobtat. És un so que sovint se sent quan un cadell es fa mal jugant amb un altre cadell.
Tot i això, els grinyols també es poden percebre en gossos adults espantats. Per exemple, és el so que fan alguns gossos a les clíniques veterinàries quan un desconegut intenta tocar-los, fins i tot abans que comenci la visita. El grinyol és una resposta del gos davant d'una situació d'estrès en què pot resultar ferit.
És un so que pot durar més de 10 segons seguits i que sona com un “auuuuuu”. És un senyal típic de la comunicació del llop, però no ho és tant pel gos. Tot i que, possiblement, tots els gossos poden udolar, només alguns ho fan i el sentit d'aquest so encara no s'ha aclarit del tot. Els llops udolen per reunir el ramat abans d'una cacera o una travessia, o bé per trobar els altres membres del grup quan s'han quedat aïllats.
Els gossos udolen quan es queden sols, però també ho fan quan perceben alguns sons especials, com l'udol d'un altre individu, una sirena, un violí, algú cantant o certs tipus de música. Quan estan seguint un rastre, els rastrejadors també emeten una mena d'udol, però es tracta d'un udol diferent al dels altres gossos: en lloc de ser una única nota mantinguda, aquest es caracteritza per ser molt melodiós i presentar variacions de to. S'associa a un estat de forta excitació, i probablement serveix per coordinar els moviments de la gossada darrere d'una presa.
El grunyit és un so de to baix que sol transmetre un missatge d'amenaça. Sovint s'associa amb la conducta d'ensenyar les dents o altres senyals corporals d'amenaça. El grunyit ha de ser entès com una alerta. No obstant això, els gossos poden grunyir també durant el joc. Això passa en els jocs competitius del tipus estira-i-arronsa on, tant el gos com la persona, estan estirant d'una mateixa joguina.
En aquest cas, el grunyit fa molt soroll, té tons més alts que els grunyits amenaçadors, i el gos no ensenya les dents. En cas de no tenir clar el sentit del grunyit, fixa't en els altres senyals del gos, et poden ajudar a entendre si és el moment de preocupar-te o de seguir jugant.
És un so que expressa satisfacció o relaxació. Es pot sentir quan els cadells estan en contacte amb la seva mare, però també és freqüent en individus adults durant la salutació o quan estan en contacte amb un individu conegut.
Segurament ho hauràs percebut quan el teu gos s'estira o canvia de posició mentre descansa.
Abans o durant el joc els gossos poden treure aire per força, produint un so que recorda el panteix de quan un gos té calor o està en una situació d'estrès. Si s'analitza aquest so amb un espectrògraf, un aparell especial que descriu l'estructura dels sons, es descobreix que es tracta d'un so diferent.
Aquest so especial indica que el gos està en un estat d'excitació positiva; tant, que se'l coneix com el riure dels gossos.
El sospir d'un gos sona com el d'una persona i, depenent del context i dels senyals corporals del gos, pot indicar que acaba de fer un esforç, que està molt satisfet, o que està decebut per alguna cosa que no s'esperava. És el típic cas del gos que ha estat buscant atenció del seu petparent i, en no rebre-la, sospirant, es tomba al seu llit.
Consell: Hi ha una regla general que ajuda a interpretar el sentit dels sons del gos: un so greu sol expressar amenaça, i un agut pot expressar por, ansietat o ganes de jugar.
Aquí acaba la ressenya dels sons principals dels gossos, però aquest llistat no és definitiu: sempre hi ha algun gos que també diu altres coses. D'altra banda, si amb aquesta informació continues tenint dubtes sobre què comuniquen els sons del teu gos, en algun moment podràs adquirir un traductor de sons. Una investigació ha confirmat la possibilitat de classificar correctament els lladrucs emesos en diferents contextos mitjançant un complex programa d'ordinador.
Bibliografia
Bradshaw J.W.S., Nott H.M.R., Social and communication behaviour of companion dogs. In: Serpell J. (de.) The domestic dog – Its evolution, behaviour and interactions with people. Cambridge University Press, pp. 115-130.
Coren S., 2000. How to speak dog. Fireside.
Molnar C., et al., 2006. Can humans discriminate between dogs on the base of the acoustic parameters of barks? Behav Proc, 73, 76–83.
Pongracz P, et al., 2005. Human listeners are able to classify dog barks recorded in different situations. J Camp Psychol, 119, 136–144.
Simonet, P., Versteeg, D., and Storie, D., 2005. Dog-laughter: recorded playback reduces stress related behavior in shelter dogs. Proceedings of the 7th International Conference on Environmental Enrichment, July 31 – August 5, 2005.
Yin S, McCowan B., 2004. Barking in domestic dogs; context specificity and individual identification. Anim Behav, 68, 343–355.
