Els gossos, font principal de suport per a persones que viuen al carrer

Los perros, principal fuente de apoyo para personas en situación de calle


Un estudi recent, fet en col·laboració entre la nostra Càtedra Fundació Affinity "Animals i salut" de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), deixa clar el paper clau que tenen els gossos a la vida de les persones que viuen al carrer. Segons els resultats, el 74 % dels participants consideren que els seus animals de companyia són la seva font principal de suport social.

Un refugi en els gossos

Aquelles persones que han perdut la seva llar viuen una situació extremadament vulnerable. No només s'enfronten a la manca de sostre, també a l'aïllament social, la incertesa i la lluita diària per satisfer les seves necessitats bàsiques. En aquest context, el vincle que s'estableix amb els gossos resulta ser un pilar emocional fonamental: no només ofereixen companyia, també proporcionen estabilitat emocional i ajuden a suportar les adversitats diàries.

Els beneficis de conviure amb un gos no són exclusius de les persones en situació de carrer. Altres estudis i programes de teràpies assistides amb animals han demostrat que el vincle amb els gossos millora el benestar emocional, cognitiu i social de diverses poblacions, incloses aquelles que pateixen vulnerabilitat social, violència de gènere o exclusió. Tanmateix, en el cas de les persones sense llar, aquest vincle adquireix un significat encara més profund i vital.

Per què són tan importants els gossos per a les persones sense llar?

Hi ha moltes raons. En primer lloc, els gossos sempre són allà per compartir temps i fer activitats conjuntes, cosa que reforça el llaç afectiu. A més, la seva presència constant combat el sentiment de soledat, el que afecta a gran part de les persones sense llar. Els gossos es converteixen en confidents, proporcionant una relació de confiança i afecte que és difícil de trobar en les condicions de vida que hi ha al carrer. El contacte físic, a través de carícies i mostres d'afecte, també juga un paper molt important, ja que ofereix el consol i la calidesa que no troben a altres llocs.

A més, el fet de tenir cura d'un gos suposa una responsabilitat diària que dona sentit i propòsit. Per a una persona en situació d'exclusió, saber que un altre ésser depèn d'ells pot ser un motor per continuar, per sentir-se d'utilitat i sentir que la seva vida té un impacte positiu en un altre ésser.

L'impacte en la salut mental i social

Les persones en situació de sensellarisme presenten una xarxa social compromesa, tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Aquelles persones que viuen al carrer i que disposen d'un suport social més gran mostren una millor salut emocional i presenten menys símptomes de depressió, menys ideació suïcida i un comportament més prosocial

Jaume Fatjó, director de la Càtedra Fundació Affinity "Animals i Salut" de la UAB

Això confirma que el suport social, en aquest cas el brindat pels gossos, té un impacte directe en la salut mental de les persones sense llar. Aquelles amb una xarxa social més forta (que inclou la relació amb el seu animal) solen tenir una millor salut emocional i més capacitat per enfrontar-se als reptes que suposa la vida al carrer.

Un vincle per a tota la vida

En resum, el vincle entre les persones sense llar i els seus animals de companyia és molt més que una simple companyia. Aquests gossos representen una font vital de suport emocional, ajudant els seus amos a enfrontar-se a la soledat, l'estrès i la incertesa. En una vida plena de dificultats, aquest vincle es transforma en un salvavides emocional, oferint afecte, responsabilitat i un propòsit renovat per a qui més ho necessita.



Estudi suport social

L'estudi de la Fundació Affinity en col·laboració amb FAADA sobre el suport social dels animals de companyia per a les persones sense llar