L’arribada a casa
Possiblement, el record del teu animal de companyia entrant per primera vegada a casa serà un dels records més memorables que tinguis. Fes que aquest moment sigui perfecte. Tota la família s’hi ha d’implicar. Gaudiu de l’experiència i no l’aclapareu amb massa abraçades, almenys al principi
Si heu decidit adoptar i obrir la vostra llar (i el vostre cor) a un animal abandonat, moltes de les pautes que cal seguir us les han d’haver explicat al centre d’acollida. En qualsevol cas, si voleu ampliar la informació, nosaltres us donem algunes recomanacions.
Creuar la porta amb les dues potes dretes
Deixa’l entrar, pot ser que es mostri tímid; no et preocupis, dóna-li temps. No li ensenyis la casa com faries amb una amiga; és més, deixa’l que rondi per les habitacions perquè olori tot el que hagi d’olorar i que s’estranyi una vegada i un altra amb tots els sorolls nous i desconcertants, però intenta evitar que s’espanti. Observa’l i gaudeix del seu instint animal.
Benvingut a casa
Després de la seva exhaustiva anàlisi olfactiva i després d’haver revisat la seva nova llar, podem ensenyar-li els seus espais.
Li marcarem les zones d’oci i l’espai on fer les seves necessitats perquè així tingui clar des del primer dia que forma part d’una nova família. L’ideal és preparar la casa i les seves coses abans de la seva arribada.
En primer lloc, prepara una zona de descans, on anirà a rosegar qualsevol joguina o a descansar plàcidament. Situala en un lloc de la casa tranquil, però no gaire aïllat. El teu nou company s’ha de sentir part de la vida familiar fins i tot estant còmodament ajagut al seu llit.
També és molt important tenir un espai diferenciat per menjar i beure.
Informa’t sobre la dieta i les rutines que practicava abans d’adoptar-lo i adapta’l poc a poc als seus nous horaris. Segurament, descobriràs un univers paral·lel pel que fa al menjar. Pren-te el teu temps i no facis curt en allò que per a ell serà molt important.
Designa un espai per fer les seves necessitats per si hi hagués cap imprevist. Els gossos adoptats s’adapten amb facilitat i s’acostumen ràpidament a la rutina dels seus amos. No tindràs cap problema a l’hora d’ensenyar-li a fer les seves necessitats al carrer, tret que adoptis un cadell; en aquest cas, hauràs de preparar-li un espai folrat amb paper de diari i netejar molt bé la zona on faci les seves necessitats. No facis servir productes tòxics o que continguin amoníac.
Una casa a prova de tot
Els cadells són curiosos. Evita els accidents i col·loca fora del seu abast els productes de neteja, els cables elèctrics, les plantes tòxiques i altres objectes que puguin cridar la seva atenció però que és millor que no toqui. Més endavant, ja li ensenyaràs a comportar-se, però de moment és preferible prevenir possibles problemes i crear un entorn segur. Si has adoptat un gos adult, aquest aspecte és menys important, però els primers dies és millor evitar accidents i anar observant com es comporta a la seva nova llar.
Amb una pota a casa i l’altra al veterinari
Passa per aquest veterinari tan bo que t’han recomanant (sí, sí, aquest que hi ha just al teu carrer) i descobreix tot el que la teva mascota necessita, des de vacunes fins a tècniques de socialització, si és un cadell. Posa al dia la seva cartilla i no oblidis el microxip, així tindrem el nostre amic en perfectes condicions per poder passejar sense problemes. En funció de la raça que adoptis, caldrà que realitzis uns tràmits o uns altres. És molt important saber-ho tot sobre el nostre animal per tal d’evitar sorpreses.
La rutina serà la teva aliada
La rutina serà la teva millor aliada, i sobretot la del teu gos. T’estalviaràs moltes batalles i, d’aquesta manera, tots sereu més feliços. Estableix rutines segons el teu ritme de vida, respecta-les perquè el teu gos sàpiga quan menjarà, quan farà les seves necessitats i quan jugarà. Amb la rutina, comprendràs millor el teu nou amic, i ell a tu. Per cert, no t’oblidis ara d’abraçar-lo una mica més.
Normes clares des del principi
Ensenya-li els bons costums des del principi i no esperis que desenvolupi mals hàbits per haver de corregir-los després. Sigues coherent i pacient: és la millor manera de començar bé la vostra relació. Si no vols que pugi al sofà, acostuma’l des del principi a dormir al seu llit i a respectar la zona prohibida.
Ensenya-li a esperar abans de menjar o de sortir a passejar, a aturar-se quan li dius que ho faci, i no t’oblidis del seu nom. Ell encara no sap com es diu. I, si ve d’una protectora i ja té un nom, no passa res: si t’agrada, el mantens; si no, el pots canviar.
Utilitza premis per educar-lo i aquest procés esdevindrà un moment divertit que farà més estret el vostre lligam afectiu. Ell entendrà de quina pasta ets i tu gaudiràs d’un gos estable i amable.
