Què és la Intervenció Assistida amb Animals de Companyia (IAA)?
Des del seus inicis, l’ésser humà ha demostrat un fort vincle amb els animals. Edward O. Wilson, biòleg americà, va crear la teoria de la biofília, que suggereix que els humans tenen una afinitat innata per tot allò que és vivent i natural. Per això, si pensem en els efectes que té la companyia d’un animal en l’ésser humà, estem totalment d’acord amb el que Edward O. Wilson afirmava en la seva teoria. Els animals són capaços de fer-nos sentir millor, d’ajudar-nos, de fer-nos somriure i, fins i tot, d’intervenir en tractaments clínics.
Les IAA són intervencions en què un animal s’incorpora com a part del tractament amb l’objectiu directe de promoure la millora en les funcions físiques, socials, emocionals i/o cognitives. Sempre han d’estar dirigides per professionals de la salut o de l’educació.
És fonamental adaptar-les a les necessitats dels usuaris, establint objectius específics en cada cas, i saber treballar en equip amb psicòlegs, educadors, logopedes o el professional que requereixi cada col·lectiu.
Per poder realitzar aquest tipus de tractaments, és necessari el treball d’un equip interdisciplinari, on tots els implicats treballin conjuntament per assolir l’objectiu fixat, sent imprescindibles el professional expert de l’àmbit sanitari o educatiu, el tècnic de teràpia assistida amb animals i, evidentment, l’animal.
La majoria dels animals utilitzats són gossos i gats amb característiques específiques i ensinistrats per a aquest propòsit, que esdevenen així ajudants o coterapeutes.
Es coneixen bé les implicacions existents entre el vincle home-animal i els beneficis d’integrar animals en els protocols dels centres dedicats al tractament de malalts mentals o en programes educatius en sectors que requereixen una ajuda especial, com la població penitenciària, les persones grans que viuen soles o en centres geriàtrics i els nens amb necessitats especials.
Els projectes de recerca més recents han demostrat que la presència d’animals de companyia s’associa a sensacions de tranquil·litat i relaxació, com també a una reducció del ritme cardíac o de la pressió sanguínia. El fet de tenir animals de companyia també s’associa a un augment de la interacció social, atès que actuen, pel que sembla, com a catalitzadors socials en una gran varietat d’entorns, de manera individual o en grup.
És important tenir en compte que no parlem d’una substitució de les teràpies clíniques, sinó més aviat d’un complement d’aquestes. Malgrat la quantitat de referències històriques que documenten aquest tipus de teràpies associades a multitud de patologies clíniques, és una pràctica que encara no s’utilitza gaire.
La recerca està evolucionant de forma notòria i aquest és un bon camí per continuar desenvolupant les teràpies i millorar tant el vincle humà-animal com el pont que els animals creen entre el terapeuta i el seu pacient.
